Utilitzant un complex conjunt de pigments incrustats de metalls, proteïnes, enzims i coenzims, els organismes fotosintètics poden convertir l’energia de la llum en energia química per a la vida. I ara, gràcies a un nou estudi, sabem que esta reacció química orgànica és sensible a la quantitat més xicoteta de llum possible: un sol fotó.
Ara, un equip de científics ha descobert un nou púlsar de nan blanc, J191213.72-441045.1 (J1912-4410 abreviat). És només la segona vegada que es troba un sistema estel·lar d’este tipus, després del descobriment d’AR Scorpii (AR Sco) en 2016.
Kevin Trinh (ASU) i el seu equip ara han demostrat que si Europa es va formar a partir de roques hidratades (és a dir, roques que contenent hidrogen i oxigen), llavors una part suficient de l’interior d’Europa s’hauria calfat aconseguint alliberar aigua directament de les roques hidratades, formant l’oceà i la capa de gel.
Un equip d’investigadors de Princeton va utilitzar observacions de la missió espacial Parker Solar Probe de la NASA per deduir que probablement va ser un esdeveniment violent i catastròfic, com una col·lisió d’alta velocitat amb un altre cos o una explosió gasosa, el que va crear les Gemínides, una pluja de meteorits que s’observa a la constel·lació de Gèminis.
(Español) “Demostramos que la Tierra se formó por la acumulación rápida de pequeños guijarros del tamaño de milímetros. Con este mecanismo, la Tierra se formó solo en unos pocos millones de años. Basándonos en nuestro descubrimiento, parece que la presencia de agua en la Tierra es un resultado de su formación”, explica Martin Bizarro (Universidad de Copenhague).
En un estudi recent, un equip d’investigadors ha revelat el descobriment d’una intensa ona d’energia procedent una regió de plasma fortament magnetitzat relativament freda i fosca del Sol, capaç de travessar l’atmosfera solar i de mantenir temperatures d’un milió de graus en l’ interior de la corona solar.
La investigació suggereix que el “problema de la grumositat”, que se centra en una distribució inesperadament uniforme de la matèria a grans escales per tot el cosmos pot ser indicativa de que la matèria fosca està composta per partícules hipotètiques, ultralleugeres anomenades axions.
Quan els astrònoms estudiantat ones de ràdio de cúmuls de galàxies llunyans, les emissions dels objectes que estan davant seu poden enterrar els senyals febles de les galàxies llunyanes. CIZA 1359 havia estat identificat pel sondeig CIZA (Cúmuls a la zona d’exclusió) com un dels pocs cúmuls de galàxies coneguts on podem veure dos subcúmuls a les fases primerenques de fusió. Però a causa de la seva proximitat a un objecte brillant en primer pla, ningú no havia aconseguit detectar la seva estructura difusa en ràdio,
Un equip científic internacional està desenvolupant un model climàtic per a exoplanetes rocosos que podria respondre a la següent pregunta: si s’observaren a una distància de cent anys llum, com diferenciar un planeta similar a Venus d’un com la Terra?
Utilitzant el telescopi de Gèmini Nord, la meitat boreal de l’Observatori Internacional Gèmini, que opera NOIRLab de NSF i AURA, un equip d’astrònoms ha detectat diversos elements formadors de roques en l’atmosfera d’un exoplaneta del mateix tamany que Júpiter anomenat WASP-76b.
L’equip va detectar directament fòsfor en forma de fosfats que s’originen en l’oceà global cobert de gel de la lluna, utilitzant dades de la missió Cassini de la NASA. Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i llunes durant més de 13 anys.
Una investigació internacional, amb la participació de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, revela que les pertorbacions en els camps magnètics de les galàxies podrien estar relacionades amb la formació estel·lar. L’estudi ha cartografiat els camps magnètics d’esta quinzena de galàxies a la vora de la Via Làctia.
