Joseph Simon (CU Boulder) ha utilitzat simulacions per ordinador, o “models”, per a predir les masses dels forats negres supermassius més grans de l’univers, un concepte matemàtic conegut com a funció de massa dels forats negres. En altres paraules, Simon ha intentat determinar què trobaries si pogueres posar cada un d’estos forats negres un per un en una escala gegantina.
La missió BepiColombo de l’ESA/JAXA ha realitzat el seu tercer de sis sobrevols gravitatòries a Mercuri, capturant imatges d’un cràter d’impacte recentment nomenat (Edna Manley), així com de curiositats tectòniques i volcàniques mentre ajusta la seua trajectòria per a entrar en òrbita al voltant de Mercuri en 2025.
Enlairat a prop dels 90 km de la Terra, el diòxid de carboni s’excita vibracionalment durant una aurora, emetent més radiació infraroja del que s’observa típicament a l’atmosfera.
El Projecte Amanar, creat en 2019 amb l’objectiu d’inspirar a través de l’astronomia a les xiquetes i xiquets procedents dels camps de refugiats sahrauís prop de la ciutat de Tinduf (Algèria), torna en una nova edició a l’estiu de 2023. Durant els mesos de juliol i agost, l’equip d’Amanar, gràcies al suport i coordinació d’institucions i associacions locals, durà a terme activitats educatives amb joves que resideixen temporalment a l’estiu amb famílies d’acollida espanyoles dins del programa “Vacances en Pau”. Les activitats, gratuïtes i obertes també a tots els membres de les famílies d’acollida, tindran lloc a A Corunya, Barcelona, Granada, Madrid, Sagunt i Tenerife.
Mitjançant l’anàlisi de l’escalfor emesa pel planeta, conclouen que podria tindre només una atmosfera tènue amb diòxid de carboni mínim. No obstant això, esta mesura també és compatible amb un planeta rocallós estèril sense una atmosfera significativa.
Això suggereix que la formació d’estrelles de massa alta és fonamentalment diferent de la formació d’estrelles de massa baixa, no solament una qüestió d’escala.
Un equip d’investigadors ha descobert que les propietats físiques estimades d’estes galàxies superpolvoroses ultramassives (unes 10 vegades més massives que la nostra pròpia Via Làctia!) depenen fortament dels models utilitzats per descriure l’atenuació del pols en l’anàlisi.
Basant-se en aquest coneixement, els astrònoms dels Observatoris Astronòmics Nacionals de l’Acadèmia de Ciències de la Xina (NAOC) proposen utilitzar estrelles RR Lyr de doble període per a mesurar les distàncies de les galàxies, amb l’error de distància optimitzat al 1-2%.
Utilitzant un complex conjunt de pigments incrustats de metalls, proteïnes, enzims i coenzims, els organismes fotosintètics poden convertir l’energia de la llum en energia química per a la vida. I ara, gràcies a un nou estudi, sabem que esta reacció química orgànica és sensible a la quantitat més xicoteta de llum possible: un sol fotó.
Ara, un equip de científics ha descobert un nou púlsar de nan blanc, J191213.72-441045.1 (J1912-4410 abreviat). És només la segona vegada que es troba un sistema estel·lar d’este tipus, després del descobriment d’AR Scorpii (AR Sco) en 2016.
Kevin Trinh (ASU) i el seu equip ara han demostrat que si Europa es va formar a partir de roques hidratades (és a dir, roques que contenent hidrogen i oxigen), llavors una part suficient de l’interior d’Europa s’hauria calfat aconseguint alliberar aigua directament de les roques hidratades, formant l’oceà i la capa de gel.
Un equip d’investigadors de Princeton va utilitzar observacions de la missió espacial Parker Solar Probe de la NASA per deduir que probablement va ser un esdeveniment violent i catastròfic, com una col·lisió d’alta velocitat amb un altre cos o una explosió gasosa, el que va crear les Gemínides, una pluja de meteorits que s’observa a la constel·lació de Gèminis.
