Category: NOTÍCIES DEL COSMOS

Notícies del mes                   web statisticsweb statistics
Arxiu històric

Fins sempre… i gràcies per tot el peix! ;)

Les Notícies del Cosmos arriben avui al seu final, 20 anys i un mes després del seu inici. A partir d’ara centrarem els nostres esforços de comunicació a través de les xarxes socials i, per tant, aquest blog deixarà d’actualitzar-se. Us agraïm que ens hàgeu seguit amb tanta fidelitat durant aquests anys i us animem a seguir-nos en les xarxes socials: https://www.facebook.com/lobservatori i a Twitter @ObservatoriUV .

Des de Xile descobreixen una nova forma d’aniquilar una estrella

A diferència de la majoria dels GRBs, que són provocats per l’explosió d’estrelles massives o per la fusió d’estrelles de neutrons, els investigadors conclouen que aquest particular GRB que van observar des de Xile va ser el resultat d’una literal col·lisió d’estrelles o de remanents estel·lars en l’entorn compacte que envolta un forat negre supermassiu al nucli d’una galàxia molt antiga.

Comença una nova era de descobriment d’exoplanetes amb imatges d’un germà menut de Júpiter

El planeta, anomenat AF Lep b, es troba entre els primers descoberts utilitzant una tècnica anomenada astrometria; estu mètode mesura els subtils moviments d’una estrella amfitriona durant molts anys per ajudar els astrònoms a determinar si companys en òrbita difícils de vore, incloent-hi planetes, l’hi estan arrossegant gravitacionalment.

Detectat un eco emés pel forat negre de la nostra Galàxia fa 200 anys

Durant un període d’un any, a principis del segle XIX, l’agujero negre va devorar objectes còsmics que es van acostar massa a prop seu, per després entrar de nou en un estat de quietud. A la Terra no es va percebre cap efecte, ja que la distància entre Sgr A* i el nostre planeta és massa gran (aproximadament dos mil milions de vegades la distància entre la Terra i el Sol). No obstant això, l’eco de raigs X detectat ara, emès fa uns 200 anys, revela que la intensitat original de l’emissió de raigs X era almenys un milió de vegades més gran que l’emitida actualment per Sgr A*.

Buscant quàsars i el seu paper en la reionització

Yoshiki Matsuoka (de la Universitat d’Ehime) i els seus col·laboradors van estudiar una mostra de 35 cuàsars amb un desplaçament cap al roig de z = 7, que correspon aproximadament a 800 milions d’anys després del Big Bang. Encara que els quàsars poden ser brillants, l’equip va trobar que van contribuir amb menys del 1% dels fotons necessaris per aconseguir la taxa de reionització en aquell moment.

Un exoplaneta podria desvetlar secrets sobre el límit de la habitabilitat

L’equip de Kaltenegger va descobrir que la “super Terra” LP 890-9c (també coneguda com a SPECULOOS-2c), que orbita prop del límit intern de la zona habitable del seu sistema solar, tindria un aspecte molt diferent depenent de si encara mantindria oceans càlids, una atmosfera de vapor o si haguera perdut l’aigua, suposant que alguna vegada va tindre oceans com els de la Terra.

Troben evidència d’un aminoàcid essencial per a la vida en l’espai interestel·lar

La investigadora de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) Susana Iglesias-Groth ha descobert l’existència de triptòfan, un aminoàcid indispensable per a la formació de proteïnes i per al desenvolupament d’organismes vius, en un sistema estel·lar del Núvol de Perseu. Per a l’estudi s’han utilitzat dades de l’observatori espacial Spitzer.

Pesant els misteriosos forats negres que s’amaguen en els cors de les galàxies

Joseph Simon (CU Boulder) ha utilitzat simulacions per ordinador, o “models”, per a predir les masses dels forats negres supermassius més grans de l’univers, un concepte matemàtic conegut com a funció de massa dels forats negres. En altres paraules, Simon ha intentat determinar què trobaries si pogueres posar cada un d’estos forats negres un per un en una escala gegantina.