ALMA llança llum sobre l’atenuació per pols
20/6/2023 del Centre Nacional d’Investigació Nuclear (Polònia) / Astronomy & Astrophysics
Compactitat estel·lar respecte al pols en funció de l’edat de l’Univers. La distribució arriba al seu màxim al migdia còsmic. Font: Centre Nacional d’Investigació Nuclear.
El pols interestel·lar és un component clau en les galàxies. Afavoreix la formació d’estrelles i determina la química i física del medi interestel·lar. No obstant això, amaga la majoria de les estrelles de manera que és impossible observar-les.
Els astrofísics utilitzen lleis d’atenuació de la pols que revelarien estes estrelles amagades mitjançant l’enginyeria inversa de la llum de les galàxies per quantificar quantes estrelles hi ha.
Un equip d’investigadors ha descobert que les propietats físiques estimades d’estes galàxies superpolvoroses ultramassives (unes 10 vegades més massives que la nostra pròpia Via Làctia!) depenen fortament dels models utilitzats per descriure l’atenuació de la pols en l’anàlisi. El descobriment innovador en este estudi complet va ser que la forma en què la pols enfosqueix les estrelles està estretament correlacionada amb la forma de les galàxies observades en diferents longituds d’ona.
[Font]
