El museu d’instruments antics de l’Observatori
La Universitat de València és una de les més antigues d’Espanya, i és per aquest motiu que disposa d’un extens patrimoni d’instruments científics de totes les èpoques. Una fracció molt significativa d’aquest patrimoni instrumental històric gira al voltant de l’àmbit astronòmic i pertany a l’Observatori Astronòmic, fundat el 1909 pel catedràtic de cosmografia i física del Globus, Ignacio Tarazona.
Després d’un segle de funcionament, la conservació del seu patrimoni instrumental ha donat lloc a l’organització d’una col·lecció formada per un magnífic conjunt d’instruments. Pel que fa a l’àmbit de la instrumentació de l’astronomia i ciències afins, molts es troben en perfecte estat de funcionament. L’inventari està format per un total de trenta-quatre peces que van des de principis del segle XIX fins a mitjan segle XX. La major part de l’instrumental prové de l’època de la fundació de l’Observatori i va ser adquirit per Tarazona per a dotar d’instrumentació al centre acabat de fundar. Gran part de les peces es troben exposades a les oficines de l’Observatori Astronòmic, a Paterna, mentre altres, com el telescopi Grubb, estan a l’edifici de Rectorat. L’any 2007 va rebre de la Conselleria de Cultura i Esport el reconeixement com a Col·lecció Museogràfica Permanent de la Comunitat Valenciana.
El museu, és a dir, la part expositiva de la col·lecció d’instruments astronòmics de l’Observatori Astronòmic visitable pel públic, està situat a les instal·lacions de l’edifici Instituts d’Investigació, al campus Burjassot-Paterna, on té les oficines l’Observatori Astronòmic. La col·lecció es localitza al primer pis d’aquest edifici, on comparteix espai amb les oficines i despatxos del mateix Observatori. La visita a aquesta part de la col·lecció és lliure i gratuïta, de dilluns a dijous, de 10:00 h a 14:00 h. Per raons de manca d’espai expositiu, sols es pot mostrar una part de la col·lecció d’instruments. Una altra part es troba temporalment cedida al Museu de Ciències Naturals de València, dins dels Jardins del Real (més coneguts com Els Vivers), que es pot veure res més entrar al recinte.
Les següents imatges mostren les instal·lacions del museu de Paterna així com les peces exposades.
A més, a l’antiga seu de l’Observatori, a Blasco Ibáñez, on es troba l’actual edifici de Rectorat, també hi ha una reconstrucció del despatx original del professor Tarazona, amb els seus mobles originals restaurats. Encara que Tarazona mai va estar en aquest edifici (va ser construït als anys quaranta i ell va morir el 1924), els mobles són els originals que tenia al seu despatx al carrer de La Nau quan l’Observatori estava allí. Aquests mobles van ser donats a l’Observatori quan Tarazona va faltar i han sigut restaurats, així el visitant té la sensació que el professor Tarazona ha eixit a esmorzar i pot tornar en qualsevol moment.
Just damunt de la rèplica del despatx, i dins la cúpula que corona l’edifici del Rectorat, es troba el telescopi Grubb del 1909. Tant la cúpula com el telescopi han sigut restaurats amb finalitat museística i s’han llevat totes les innovacions que es van introduir per deixar-los el més fidel possible als originals del 1909.
Aquestes instal·lacions no estan obertes al públic i solament poden ser visitades amb cita prèvia justificada.
La joia de la col·lecció d’instruments de l’Observatori és, sens dubte, el telescopi Grubb del 1909, un refractor de sis polzades d’obertura (156 mm) i 230 cm de distància focal amb muntura equatorial. Va ser un dels pocs instruments que va sobreviure a l’incendi de l’Observatori al 1932 i a l’actualitat es troba baix la cúpula de l’Observatori de Blasco Ibáñez. L’Observatori va encarregar la construcció d’aquest telescopi a la famosa companyia de constructors de telescopis Grubb’s of Dublin, una empresa de l’època victoriana que va fer història en el món de l’astronomia i a la qual pertanyen molts dels telescopis més famosos del món.
La història de la companyia va començar amb Thomas Grubb, un enginyer irlandès nascut el 1800 a Waterford, dedicat a la fabricació de maquinària diversa i impremtes. Thomas sentia gran interès per l’astronomia, i en el seu temps lliure va construir un observatori amb un xicotet telescopi reflector. Prompte el va ampliar, i va construir un de majors dimensions i va adquirir destresa en la construcció de telescopis de grans dimensions, motiu pel qual va anar adquirint fama localment.
Arran d’aquesta fama va sorgir el seu primer encàrrec: Edward Cooper li va encarregar per al seu observatori al castell Markree, Sligo, el que en aquells dies i durant diversos anys va ser el major telescopi refractor del món. Posteriorment, Thomas Romney Robinson, director de l’observatori irlandès d’Armagh (i també conegut per ser l’inventor d’aquest conegut instrument format per cullerots giratoris que serveixen per a mesurar la velocitat del vent, l’anemòmetre), li va encarregar el 1833 la construcció per a l’observatori d’un telescopi reflector de quinze polzades. En la construcció Grubb va introduir diverses novetats importants, que més tard serien habituals als grans observatoris, com ara dotar el telescopi d’una muntura equatorial per a facilitar el seguiment dels astres o col·locar l’ocular a la part posterior del telescopi a través d’un forat a l’espill principal.
Després d’aquests encàrrecs, Thomas Grubb es va dedicar totalment a la fabricació de telescopis i va fundar a Dublín la companyia Grubb’s of Dublin, especialitzada en telescopis de grans dimensions i que assortiria de telescopis els principals observatoris del món, com el Gran Telescopi de Melbourne. El 1865 el seu fill, Howard Grubb, es va unir a son pare i, quan Thomas va morir l’any 1878, es va fer càrrec de la companyia. Howard Grubb va formalitzar el negoci i la companyia va florir i va aconseguir importants contractes, com el refractor de vint-i-set polzades de l’Observatori Reial i Imperial de Viena o el reflector de setanta-quatre polzades de Toronto. El 1900 Grubb’s of Dublin era una de les sis firmes al món capaces d’afrontar aquests projectes. Durant la Primera Guerra Mundial, la companyia es va dedicar a fabricar a més altres instruments òptics per a l’exèrcit, com ara mires de rifle i periscopis per a submarins. Cap al final de la guerra, l’any 1918, aquesta era l’ocupació principal de la firma. El final de la guerra va suposar una rellevant dislocació econòmica de la firma i gradualment va davallar la fabricació de telescopis.
L’any 1925, quan Howard Grubb era un ancià de 881 anys i amb la companyia a punt de la bancarrota, es va fer càrrec de la companyia Sir Charles Parsons, inventor de la turbina de vapor. L’afició de Sir Charles per la construcció de telescopis era hisendada, ja que era fill del famós William Parsons, tercer comte de Rosse. Aquest últim va construir el 1845 el gegantesc “Leviatan de Parsonstown”, que en el seu moment era el telescopi més gran del món. D’aquesta manera, les dues tradicions es van unir. Quan Sir Charles es va fer càrrec de la companyia, aquesta va ser reconstituïda a Newcastle, Anglaterra, amb el nom de Grubb Parsons. Howard Grubb va tornar a Irlanda i allí va passar els seus últims anys de vida fins que va morir el 1931. La nova companyia va continuar construint telescopis de la més alta qualitat, com l’Isaac Newton, fins al seu tancament definitiu l’any 1985. El seu últim telescopi va ser el William Herschel de La Palma.
