Al final tot s’evaporarà, no solament els forats negres
Això significa que tots els objectes grans de l’univers, com els restes d’estrelles, acabaran evaporant-se.
Això significa que tots els objectes grans de l’univers, com els restes d’estrelles, acabaran evaporant-se.
Per commemorar el vintè aniversari del llançament de la nau espacial Mars Express de l’Agència Espacial Europea (ESA), l’equip científic de la Càmera Estèreo d’Alta Resolució (HRSC) anuncia el proper llançament d’un mosaic global en color de Mart sense precedents en la precisió de la seua informació cromàtica i que proporciona informació sobre la diversa composició de roques, sorra i pols a la superfície.
Després de dos missions de prova del Programa Artemis, la missió Artemis III, actualment planificada per a 2025, marcarà el primer retorn de la humanitat a la superfície lunar en més de 50 anys. La NASA farà història en enviar els primers humans a explorar la regió propera al Pol Sud lunar.
Un equip de recerca internacional liderat per astrofísics de UCLA ha confirmat l’existència de la galàxia més dèbil mai vista en l’univers primerenc.
Els científics no comprenen completament com es generen i amplifiquen els camps magnètics dins el Sol, però un estudi recentment publicat a Nature Astronomy respon una de les preguntes fonamentals sobre aquest complex procés.
Un equip d’astrònoms ha revelat que les estrelles més xicotetes i comunes en l’univers, anomenades nans rojos, molt rarament alberguen planetes grans similars a Júpiter.
NASA convida al públic a afegir els seus noms a un poema original dedicat a la missió Europa Clipper abans que la nau espacial comence el seu viatge a la lluna Europa de Júpiter, en octubre de 2024. El poema i els noms seran com un missatge en una ampolla, viatjant milers de milions de quilòmetres mentre la missió investiga si l’oceà que es creu que es troba sota la capa de gel d’Europa podria albergar vida.
Ara, s’ha descobert que les unitats estructurals aromàtiques (molècules orgàniques amb anells de benzè fusionats) que porten fins a tres anells, per exemple, en compostos químics com el fenantren, el fenalè i l’acenaftilè, connectats entre si per ponts deficients d’hidrogen, juguen un paper clau en la producció de colors rogencs. Els experiments realitzats a la Universitat de Hawai (UH) van demostrar el nivell de complexitat molecular del processament d’hidrocarburs per part dels raigs còsmics galàctics i van proporcionar informació sobre el paper jugat pels gelos exposats a la radiació en la producció primerenca de molècules biològiques precursoras, una molècula que participa en una reacció química que produeix una altra molècula.
Un equip internacional d’astrònoms ha identificat vapor d’aigua en l’atmosfera de l’exoplaneta WASP-18 b i ha creat un mapa de temperatura del planeta mentre s’ocultava i reapareixia darrere de la seua estrella. Aquest esdeveniment és conegut com a eclipsi secundari. Els científics poden llegir la llum combinada de l’estrella i el planeta, i després refinar les mesures només amb la llum de l’estrella mentre el planeta es mou per darrere d’ella.
Les observacions del TGO mostren que a l’atmosfera de Mart es produeix un procés en el qual el diòxid de carboni es descompon per la llum solar, formant monòxid de carboni amb menys carboni “pesat” del que esperaríem.
Astrofísicos de la Universidad Hebrea de Jerusalén han publicado un nuevo modelo teórico que resuelve el misterio de la formación de galaxias masivas tempranas en el universo. Los hallazgos explican de manera natural las observaciones recientes realizadas con el Telescopio Espacial James Webb (JWST), que revelaron un exceso sorprendente de galaxias masivas en el universo temprano, ya en los primeros quinientos millones de años después del Big Bang, en contraposición a la teoría comúnmente aceptada.
Un guèiser de vapor d’aigua provinent de la lluna Encéladus de Saturn, que s’estén més de 9600 quilòmetres, prou llarg com per creuar el continent euroasiàtic des d’Irlanda fins al Japó, ha sigut detectat per investigadors utilitzant el Telescopi Espacial James Webb de la NASA/ESA/CSA.