13 de novembre de 2023 ‘Jeroni Munyós i la supernova de 1572’ és el títol de la conferència del catedràtic Vicent Martínez, que obrirà aquest dimarts (14 de novembre) al campus de Blasco Ibáñez...
Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Español.
(Español) Del 14 de novembre al 21 de decembre, l’exposició “JERONI MUNYÓS: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement” es podrá visitar a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, al Campus de Blasco Ibáñez. L’exposició fa un recorregut per la vida i obra d’este insigne científic del Renaixement valencià i europeu, coincidint amb el V centenari del seu naixement. El seus treballs van contribuir a obrir la porta a la ciència moderna, en particular l’observació i estudi de la supernova de 1572.
L’Observatori Astronòmic els invita a la xarrada “Astronomía con todos los sentidos”, impartida per la nostra companya Amelia Ortiz Gil. L’event tindrà lloc el proper dissabte 22 de juliol, a la Casa de la Cultura de Manzanera (Teruel). Després gaudirem d’una observació astronòmica.
Un any més, l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València colabora amb el projecte Amanar i l’associació Sapiencia en l’organització d’actividades astronòmiques dirigides als xiquets i xiqetes saharauis que pasarán unes setmanas de vacances a “la Terreta”.
Les Notícies del Cosmos arriben avui al seu final, 20 anys i un mes després del seu inici. A partir d’ara centrarem els nostres esforços de comunicació a través de les xarxes socials i, per tant, aquest blog deixarà d’actualitzar-se. Us agraïm que ens hàgeu seguit amb tanta fidelitat durant aquests anys i us animem a seguir-nos en les xarxes socials: https://www.facebook.com/lobservatori i a Twitter @ObservatoriUV .
Una col·laboració internacional, en la qual participa l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), aconsegueix determinar amb un nivell de precisió sense precedents la massa, l’edat i el perfil de rotació del nucli d’una estrella massiva pulsant.
A diferència de la majoria dels GRBs, que són provocats per l’explosió d’estrelles massives o per la fusió d’estrelles de neutrons, els investigadors conclouen que aquest particular GRB que van observar des de Xile va ser el resultat d’una literal col·lisió d’estrelles o de remanents estel·lars en l’entorn compacte que envolta un forat negre supermassiu al nucli d’una galàxia molt antiga.
Els resultats proporcionen part de la resposta a l’antiga pregunta de si la nostra galàxia és especial: almenys pel que fa a la composició química, la Via Làctia és inusual, però no única.
El planeta, anomenat AF Lep b, es troba entre els primers descoberts utilitzant una tècnica anomenada astrometria; estu mètode mesura els subtils moviments d’una estrella amfitriona durant molts anys per ajudar els astrònoms a determinar si companys en òrbita difícils de vore, incloent-hi planetes, l’hi estan arrossegant gravitacionalment.
Nous càlculs mostren que un filament de gas molecular, que és el bessó de naixement del Sistema Solar, va ajudar a la captura dels isòtops trobats en els meteorits, al mateix temps que actuava com a amortidor protegint el jove Sistema Solar de l’explosió propera de la supernova.
Durant un període d’un any, a principis del segle XIX, l’agujero negre va devorar objectes còsmics que es van acostar massa a prop seu, per després entrar de nou en un estat de quietud. A la Terra no es va percebre cap efecte, ja que la distància entre Sgr A* i el nostre planeta és massa gran (aproximadament dos mil milions de vegades la distància entre la Terra i el Sol). No obstant això, l’eco de raigs X detectat ara, emès fa uns 200 anys, revela que la intensitat original de l’emissió de raigs X era almenys un milió de vegades més gran que l’emitida actualment per Sgr A*.
