La sonda solar Parker travessa el ràpid vent solar i troba la seua font
8/6/2023 de UC Berkeley / Nature
Un mapa aplanat de tota la superfície del sol, o corona, captat en longituds d’ona ultravioleta extrema pel satèl·lit Observatori de Dinàmica Solar (SDO) de la NASA. Les dues regions fosques baix el centre de la imatge són els forats corona estudiat per la sonda solar Parker. Dins d’estos forats corona, els fluxos en l’atmosfera solar creen camps magnètics intensos i complexos que s’aniquilen i produeixen la pressió i energia necessàries per a superar la gravetat solar i enviar partícules d’alta energia cap a l’exterior, formant el vent solar ràpid. Les embocadures dels camps magnètics intensos on realment s’origina el vent solar ràpid, les grans cel·les de convecció anomenades supergranulacions, no són visibles dins dels forats corona. Crèdit: NASA.
La sonda solar Parker de la NASA ha volat prou a prop del Sol com per a detectar l’estructura fina del vent solar prop del lloc on es genera en la superfície de la nostra estrella, revelant detalls que es perden quan el vent ix de la corona com una ràfega uniforme de partícules carregades.
És com veure rajos d’aigua emanant d’una carxofa de dutxa a través de l’impacte de l’aigua en la cara.
L’equip de científics liderat per Stuart D. Bale, professor de física a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i James Drake de la Universitat de Maryland-College Park, indica que la sonda solar Parker ha detectat corrents de partícules d’alta energia que coincideixen amb els fluxos de supergranulació dins dels forats coronals, el que suggereix que estes són les regions on s’origina el denominat “vent solar ràpid”.
Els forats coronals són àrees on les línies del camp magnètic emergeixen des de la superfície sense tornar a incurvar-se cap a l’interior, formant així línies de camp obertes que s’expandixen cap a l’exterior i omplin la major part de l’espai al voltant del Sol. Estos forats solen trobar-se als pols durant els períodes de tranquil·litat del Sol, de manera que el vent solar ràpid que generen no arriba a la Terra. Però quan el Sol s’activa cada 11 anys, quan s’inverteix el seu camp magnètic, estos forats apareixen per tota la superfície, generant ràfegues de vent solar dirigides directament cap a la Terra.
[Font]
