La crosta marciana és dura com una corassa
17/5/2023 de ETH Zürich / Geophysical Research Letters
Mapa topogràfic de la superfície marciana (esquerra) representació del gruix de la crosta (dreta). Crèdit: MOLA Science Team / Doyeon Kim, ETH Zurich.
L’equip de recerca de la ETH Zurich va utilitzar un fort terratrèmol registrat durant la missió Mars InSight de la NASA per determinar el gruix i la densitat global de la crosta marciana. Van descobrir que, en promig, la crosta de Mart és molt més gruixuda que la de la Terra o la Lluna, i la principal font de calor del planeta és radiactiva.
Al maig de 2022, la sonda InSight de la NASA va registrar un fort terratrèmol a Mart en què les ones sísmiques van circular fins a tres vegades al voltant de la superfície marciana. Basant-se en aquestes ones superficials, els investigadors de la ETH Zurich van poder determinar el gruix promig global de la crosta marciana. També van descobrir que la densitat de la crosta és similar en els hemisferis nord i sud, mentre que el seu gruix difereix significativament.
El terratrèmol, registrat amb una magnitud estimada de 4,6, va ser el més gran mai observat en un altre planeta. Les ones sísmiques van recórrer la superfície de Mart i van permetre obtenir informació sobre l’estructura que van travessar. Aquestes velocitats sísmiques proporcionen coneixements sobre l’estructura interior a diferents profunditats. La combinació d’aquests resultats amb les dades existents sobre la gravetat i la topografia de Mart va permetre determinar que el gruix promig de la crosta marciana oscil·la entre 42 i 56 quilòmetres. En comparació, la crosta terrestre té un gruix promig de 21 a 27 quilòmetres, i la crosta lunar té entre 34 i 43 quilòmetres de gruix.
Aquest estudi també va revelar diferències entre els hemisferis nord i sud de Mart. Tot i que la densitat de la crosta és similar, el gruix varia, el que suggereix la presència de material més dens en el mantell marciana sota la crosta més prima del nord. A més, es va trobar que entre el 50% i el 70% dels elements radiactius responsables del calor generat a l’interior de Mart es troben a la crosta. Aquesta acumulació podria explicar per què encara es produeixen processos de fusió en algunes regions locals del planeta en l’actualitat.
Aquest estudi proporciona informació valuosa sobre el gruix i la densitat de la crosta marciana, així com sobre el seu origen i la seva història tèrmica.
[Font]
