Les dades espectroscòpiques del JWST suggereixen que el gas interestel·lar enfosquit en SPT0418-47 està enriquit en elements pesats, el que indica que generacions d’estrelles han viscut i mort ja.
L’astroestadística representa el futur de la gestió i l’anàlisi de grans volums de dades en astronomia, ja que les últimes tecnologies estan produint quantitats asombroses de dades d’una complexitat veritablement aclaparadora. El desafiament d’analitzar aquestes dades està creixent de manera exponencial a mesura que evolucionen nous mecanismes de recopilació de dades en instruments de ràdio, microones, infrarojos, raigs X, raigs gamma, interferòmetres i òptic, el que requerirà nous algoritmes i tècniques estadístiques per donar-hi sentit.
Aquestes estrelles brillants i massives van emetre torrents de llum ultraviolada, que van transformar el gas circumdant d’opac a transparent en ionitzar els àtoms i eliminar electrons dels seus nuclis. Donat que aquestes galàxies primerenques tenien una gran població d’estrelles calentes i massives, podrien haver estat el principal impulsor del procés de reionització. La posterior reunió d’electrons i nuclis produeix línies d’emissió distintivament fortes.
Per primera vegada, els investigadors han utilitzat simulacions d’última generació per demostrar que els capolls turbulents i energètics d’escombraries que envolten les estrelles massives moribundes poden emetre ones gravitacionals.
Yusef-Zadeh i els seus col·laboradors han descobert una nova població de filaments, però aquests fils són molt més curts i s’estenen horitzontalment o radialment, com a radis d’una roda que s’allunyen del forat negre.
Això significa que tots els objectes grans de l’univers, com els restes d’estrelles, acabaran evaporant-se.
Per commemorar el vintè aniversari del llançament de la nau espacial Mars Express de l’Agència Espacial Europea (ESA), l’equip científic de la Càmera Estèreo d’Alta Resolució (HRSC) anuncia el proper llançament d’un mosaic global en color de Mart sense precedents en la precisió de la seua informació cromàtica i que proporciona informació sobre la diversa composició de roques, sorra i pols a la superfície.
Després de dos missions de prova del Programa Artemis, la missió Artemis III, actualment planificada per a 2025, marcarà el primer retorn de la humanitat a la superfície lunar en més de 50 anys. La NASA farà història en enviar els primers humans a explorar la regió propera al Pol Sud lunar.
Un equip de recerca internacional liderat per astrofísics de UCLA ha confirmat l’existència de la galàxia més dèbil mai vista en l’univers primerenc.
Els científics no comprenen completament com es generen i amplifiquen els camps magnètics dins el Sol, però un estudi recentment publicat a Nature Astronomy respon una de les preguntes fonamentals sobre aquest complex procés.
Un equip d’astrònoms ha revelat que les estrelles més xicotetes i comunes en l’univers, anomenades nans rojos, molt rarament alberguen planetes grans similars a Júpiter.
NASA convida al públic a afegir els seus noms a un poema original dedicat a la missió Europa Clipper abans que la nau espacial comence el seu viatge a la lluna Europa de Júpiter, en octubre de 2024. El poema i els noms seran com un missatge en una ampolla, viatjant milers de milions de quilòmetres mentre la missió investiga si l’oceà que es creu que es troba sota la capa de gel d’Europa podria albergar vida.
