Yoshiki Matsuoka (de la Universitat d’Ehime) i els seus col·laboradors van estudiar una mostra de 35 cuàsars amb un desplaçament cap al roig de z = 7, que correspon aproximadament a 800 milions d’anys després del Big Bang. Encara que els quàsars poden ser brillants, l’equip va trobar que van contribuir amb menys del 1% dels fotons necessaris per aconseguir la taxa de reionització en aquell moment.
L’equip de Kaltenegger va descobrir que la “super Terra” LP 890-9c (també coneguda com a SPECULOOS-2c), que orbita prop del límit intern de la zona habitable del seu sistema solar, tindria un aspecte molt diferent depenent de si encara mantindria oceans càlids, una atmosfera de vapor o si haguera perdut l’aigua, suposant que alguna vegada va tindre oceans com els de la Terra.
La nau Euclid de l’ESA ha estat abastida de combustible en una instal·lació d’Astrotech prop de Cap Canaveral a Florida (EUA) abans del seu llançament en un SpaceX Falcon 9 el proper 1 de juliol.
La investigadora de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) Susana Iglesias-Groth ha descobert l’existència de triptòfan, un aminoàcid indispensable per a la formació de proteïnes i per al desenvolupament d’organismes vius, en un sistema estel·lar del Núvol de Perseu. Per a l’estudi s’han utilitzat dades de l’observatori espacial Spitzer.
Joseph Simon (CU Boulder) ha utilitzat simulacions per ordinador, o “models”, per a predir les masses dels forats negres supermassius més grans de l’univers, un concepte matemàtic conegut com a funció de massa dels forats negres. En altres paraules, Simon ha intentat determinar què trobaries si pogueres posar cada un d’estos forats negres un per un en una escala gegantina.
La missió BepiColombo de l’ESA/JAXA ha realitzat el seu tercer de sis sobrevols gravitatòries a Mercuri, capturant imatges d’un cràter d’impacte recentment nomenat (Edna Manley), així com de curiositats tectòniques i volcàniques mentre ajusta la seua trajectòria per a entrar en òrbita al voltant de Mercuri en 2025.
Enlairat a prop dels 90 km de la Terra, el diòxid de carboni s’excita vibracionalment durant una aurora, emetent més radiació infraroja del que s’observa típicament a l’atmosfera.
El Projecte Amanar, creat en 2019 amb l’objectiu d’inspirar a través de l’astronomia a les xiquetes i xiquets procedents dels camps de refugiats sahrauís prop de la ciutat de Tinduf (Algèria), torna en una nova edició a l’estiu de 2023. Durant els mesos de juliol i agost, l’equip d’Amanar, gràcies al suport i coordinació d’institucions i associacions locals, durà a terme activitats educatives amb joves que resideixen temporalment a l’estiu amb famílies d’acollida espanyoles dins del programa “Vacances en Pau”. Les activitats, gratuïtes i obertes també a tots els membres de les famílies d’acollida, tindran lloc a A Corunya, Barcelona, Granada, Madrid, Sagunt i Tenerife.
Mitjançant l’anàlisi de l’escalfor emesa pel planeta, conclouen que podria tindre només una atmosfera tènue amb diòxid de carboni mínim. No obstant això, esta mesura també és compatible amb un planeta rocallós estèril sense una atmosfera significativa.
Això suggereix que la formació d’estrelles de massa alta és fonamentalment diferent de la formació d’estrelles de massa baixa, no solament una qüestió d’escala.
Un equip d’investigadors ha descobert que les propietats físiques estimades d’estes galàxies superpolvoroses ultramassives (unes 10 vegades més massives que la nostra pròpia Via Làctia!) depenen fortament dels models utilitzats per descriure l’atenuació del pols en l’anàlisi.
Basant-se en aquest coneixement, els astrònoms dels Observatoris Astronòmics Nacionals de l’Acadèmia de Ciències de la Xina (NAOC) proposen utilitzar estrelles RR Lyr de doble període per a mesurar les distàncies de les galàxies, amb l’error de distància optimitzat al 1-2%.
