Un satèl·lit captura aurores de diòxid de carboni des de l’espai
21/6/2023 de la Universitat Estatal de l’Arizona / AGU Geophysical Research Letters
Senyals d’aurores observats en l’emissió infraroja de diòxid de carboni, durant la tempesta geomagnètica del 13-14 d’octubre de 2016. Crèdit: Katrina Bossert/ASU.
A mesura que partícules energètiques xoquen contra l’atmosfera de la Terra, interactuen amb una barreja d’àtoms i molècules. Una d’estes molècules és el diòxid de carboni. Si bé el diòxid de carboni és conegut pels seus efectes en la troposfera com a gas d’efecte hivernacle, també existeix en quantitats molt menudes a l’atmosfera de la Terra en el límit de l’espai.
Enlairat a prop dels 90 km de la Terra, el diòxid de carboni s’excita vibracionalment durant una aurora, emetent més radiació infraroja del que s’observa típicament a l’atmosfera.
L’equip científic de col·laboració internacional va observar senyals elevats d’infrarojos del diòxid de carboni durant una aurora. Treballar per aïllar estes emissions proporciona un conjunt de dades per a futures investigacions sobre l’estudi d’aurores i la precipitació de partícules energètiques a nivell global.
[Font]
