Línies d’observació

Gràcies al fet que l’OAO és un observatori de propòsit general i a la mida dels seus instruments, l’Observatori d’Aras de los Olmos ofereix una gran flexibilitat en les observacions que organitza, sent capaç de fer tant observacions durant extensos períodes de temps, com observacions que requereixen un temps ràpid de resposta o precisió temporal, així com alertes de GRBs o trànsits de transneptunians.

Com a observatori universitari que és, també s’hi fan les pràctiques d’astronomia de l’alumnat de la Universitat de València i d’altres universitats.

Atesa aquesta idiosincràsia, les línies d’observació de l’OAO inclouen (però no es limiten a) les següents línies, en les quals també es fan pràctiques universitàries:

  • Seguiment espectroscòpic en alta resolució (xarxa de 2400 l/mm) d’estreles Be, en la regió H-alfa, al llarg de l’any. El més interessant d’aquestes estreles de tipus B és que mostren línies d’emissió d’hidrogen a causa del seu disc circumestel·lar. El seguiment espectroscòpic permet estudiar l’evolució i la dinàmica del disc circumestel·lar que envolta aquestes estreles.
  • Rotació d’estreles pre-seqüència principal. Els grups mòbils resulten de particular interès per a estudis estel·lars, ja que els seus membres comparteixen una mateixa edat. L’estudi es centra en la caracterització d’estreles pre-seqüència principal que pertanyen al grup mòbil d’ABDoradus. Les observacions en ones de ràdio d’aquest grup confirmen una correlació entre la rotació estel·lar i l’emissió en ràdio. Encara més, aquesta emissió pareix ser més intensa en el cas d’estreles binàries (no necessàriament properes), la qual cosa indica una possible relació entre binarietat i radioemissió. Amb aquestes observacions, es pretén fer un estudi sistemàtic de la velocitat de rotació d’aquestes estreles que, combinat amb observacions en ràdio, puga contribuir a un millor coneixement de la seua naturalesa.
  • Astereosismologia en estreles BeX. En aquest projecte busquem períodes de pulsació en estreles binàries BeX, amb la finalitat de buscar alguna relació entre els modes de pulsació observats, les ejeccions de matèria de l’estrela Be i les efusions en raigs X. Les estreles BeX són binàries formades per una estrela massiva Be i una estrela de neutrons, la qual al passar pel periastre de l’estrela acreta matèria i emet raigs X.
  • Estudi de variabilitat en estreles M de les Plèiades. Les estreles M mostren variabilitat a moltes escales, d’hores a mesos, depenent del seu tipus espectral. Fins ara aquesta variabilitat sempre s’ha atribuït a taques i, per tant, al període de rotació. Malgrat això, models recents de pulsació preveuen períodes d’hores que fins ara no s’han detectat. En aquest projecte busquem aquest tipus de períodes.
  • Seguiment de supernoves i de contrapartides òptiques de brots de raigs gamma (GRB). Les explosions còsmiques conegudes com a GRB (brots de raigs gamma) es detecten de mode rutinari per satèl·lits espacials, aproximadament un centenar a l’any. La seua brillantor és extremadament intensa durant un període molt breu (unes hores), i a vegades, poden ser detectades inclús amb telescopis de xicoteta mida. Aprofitant la xarxa de distribució de dades automàtica i instantània (GCN), i en el cas que el succés siga visible des d’Aras i suficientment brillant, utilitzem els nostres telescopis per a fer el seguiment d’algun d’aquests successos des de l’OAO. Altres fenòmens transitoris, com ara les supernoves, tenen un seguiment similar.
  • Seguiment d’asteroides, NEOs i llistes crítiques. Es tracta d’objectes amb magnituds al voltant de 20. Les dades, una vegada reduïdes, s’envien al Minor Planet Center, i en el cas d’objectes crítics, a l’ESA-SSA.
  • Seguiment de les contrapartides òptiques de les estreles binàries de raigs X, al llarg dels anys, dins del projecte “X-Ray Binaries: The Optical, IR and X-Ray Connection”, del qual ja s’han realitzat diverses campanyes des de l’OAO.
  • Seguiment d’ocultacions estel·lars per transneptunians, en coordinació amb altres observatoris del món, per a determinar la mida d’aquests objectes a través de l'”ombra” que projecten sobre la superfície de la Terra.
  • Seguiment de les pluges d’estreles amb les càmeres de gran camp i integració d’aquestes observacions en la Xarxa Espanyola de Bòlids i Meteors.

Alguns exemples

  • Transneptunians: “A Pluto-like radius and a high albedo for the dwarf planet Eris from an occultation”, Nature (27/10/2011). Determinació de la grandària del transneptunià Eris a partir de l’ocultació d’una estrela observada des de diferents observatoris d’arreu del món.

 

 

 

 

  • Exoplanetes: Deteccions pel mètode de trànsit de planetes extrasolars, a partir del catàleg TRESCA, fetes per estudiants.