En un estudi recent, un equip d’investigadors ha revelat el descobriment d’una intensa ona d’energia procedent una regió de plasma fortament magnetitzat relativament freda i fosca del Sol, capaç de travessar l’atmosfera solar i de mantenir temperatures d’un milió de graus en l’ interior de la corona solar.
La investigació suggereix que el “problema de la grumositat”, que se centra en una distribució inesperadament uniforme de la matèria a grans escales per tot el cosmos pot ser indicativa de que la matèria fosca està composta per partícules hipotètiques, ultralleugeres anomenades axions.
Quan els astrònoms estudiantat ones de ràdio de cúmuls de galàxies llunyans, les emissions dels objectes que estan davant seu poden enterrar els senyals febles de les galàxies llunyanes. CIZA 1359 havia estat identificat pel sondeig CIZA (Cúmuls a la zona d’exclusió) com un dels pocs cúmuls de galàxies coneguts on podem veure dos subcúmuls a les fases primerenques de fusió. Però a causa de la seva proximitat a un objecte brillant en primer pla, ningú no havia aconseguit detectar la seva estructura difusa en ràdio,
Un equip científic internacional està desenvolupant un model climàtic per a exoplanetes rocosos que podria respondre a la següent pregunta: si s’observaren a una distància de cent anys llum, com diferenciar un planeta similar a Venus d’un com la Terra?
Utilitzant el telescopi de Gèmini Nord, la meitat boreal de l’Observatori Internacional Gèmini, que opera NOIRLab de NSF i AURA, un equip d’astrònoms ha detectat diversos elements formadors de roques en l’atmosfera d’un exoplaneta del mateix tamany que Júpiter anomenat WASP-76b.
L’equip va detectar directament fòsfor en forma de fosfats que s’originen en l’oceà global cobert de gel de la lluna, utilitzant dades de la missió Cassini de la NASA. Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i llunes durant més de 13 anys.
Una investigació internacional, amb la participació de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, revela que les pertorbacions en els camps magnètics de les galàxies podrien estar relacionades amb la formació estel·lar. L’estudi ha cartografiat els camps magnètics d’esta quinzena de galàxies a la vora de la Via Làctia.
La investigació va utilitzar explosions de raigs gamma observades pel telescopi Fermi i neutrins d’energia extremadament alta detectats per l’observatori de neutrins IceCube, posant a prova la hipòtesi que alguns neutrins i algunes explosions de raigs gamma podrien tenir un origen comú, però es observen en diferents moments com a resultat de la reducció en la velocitat dependent de l’energia.
Este descobriment suggereix que una gran població d’asteroides que travessen el sistema solar potser no és tan seca com es pensava. El descobriment dóna un nou impuls a la hipòtesi que la majoria, si no tota, l’aigua de la Terra podria haver arribat a través d’asteroides durant la tumultuosa infantesa del planeta.
El conjunt de dades abasta 80 terabytes fruit de més de 2400 exposicions obtingudes al llarg de sis mesos durant la fase de “validació del projecte” en 2020 i 2021. En este període, comprés entre la posada en marxa de l’instrument i l’inici de les operacions científiques oficials, els investigadors es van assegurar que el programa d’observacions s’ajustava als objectius científics del projecte, comprovant quant de temps es triga a observar galàxies de diferent brillantor i validant la selecció d’objectes a observar.
La investigación de Rinaldi y sus colegas demuestra que es posible llevar a cabo un estudio detallado de la formación de estrellas en galaxias tempranas utilizando el JWST/MIRI.
(Español) La duración del día de la Tierra parece haber detenido su aumento a largo plazo y se ha mantenido constante en aproximadamente 19 horas, hace aproximadamente entre dos mil y mil millones de años.
