Per\u00f2 el Sol no es mou pel cel a un ritme constant al llarg de l\u2019any, ja que el seu moviment aparent \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del moviment de la Terra en la seua \u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica al voltant del Sol. D\u2019acord amb la segona llei de Kepler, la Terra es mou m\u00e9s r\u00e0pidament prop del periheli, el punt de la seua \u00f2rbita m\u00e9s pr\u00f2xim al Sol (3 de gener), que en l\u2019afeli, quan es troba m\u00e9s allunyada del Sol (5 de juliol). A m\u00e9s, l\u2019\u00f2rbita de la Terra est\u00e0 inclinada respecte a l\u2019equador: l\u2019hemisferi nord terrestre s\u2019inclina cap al Sol entre l\u2019equinocci de primavera (21 de mar\u00e7) i el de tardor (22 setembre), i en sentit contrari l\u2019altra meitat de l\u2019any.<\/p>\n
Per a mesurar el temps i que aquest flu\u00efsca de manera uniforme, els astr\u00f2noms van definir el sol mitj\u00e0<\/strong>, un sol fictici que recorre l\u2019equador celeste a velocitat constant i fa una volta a la Terra cada 24 hores. El temps que usem en la pr\u00e0ctica es basa en aquest temps solar mitj\u00e0, que dep\u00e8n de la ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica. Si ens situem sobre el meridi\u00e0 de Greenwich, es tracta del temps universal coordinat (UTC, per les sigles en angl\u00e8s; anteriorment, temps mitj\u00e0 de Greenwich o GMT). El temps civil a Val\u00e8ncia \u00e9s UTC+1, encara que de moment s\u2019hi afig una hora en horari d\u2019estiu.<\/p>\n La difer\u00e8ncia entre el temps solar vertader i el temps solar mitj\u00e0 \u00e9s l\u2019equaci\u00f3 del temps<\/strong>. Si al llarg de l\u2019any anotem la posici\u00f3 del Sol en el cel a una mateixa hora de temps solar mitj\u00e0, obtindrem una figura en forma de vuit, anomenada analema<\/strong>, que no \u00e9s sin\u00f3 un diagrama de l\u2019equaci\u00f3 del temps que mostra gr\u00e0ficament en el cel la difer\u00e8ncia entre el temps solar vertader i el temps solar mitj\u00e0 cada dia de l\u2019any (vegeu la imatge de la dreta).<\/p>\n A les 13:00 h (14:00 h en horari d\u2019estiu si hi ha canvi d\u2019hora estacional), la llum del Sol que travessa el centre del cercle a la part alta del t\u00f2tem marca un punt sobre la llosa que va descrivint una figura de vuit elongat al llarg de l\u2019any: la projecci\u00f3 de l\u2019analema celeste. En l\u2019analema dibuixat sobre la llosa s\u2019han marcat els dies de l\u2019any, per tant aquesta construcci\u00f3 \u00e9s, en realitat, un calendari solar. At\u00e8s que aquesta instal\u00b7laci\u00f3 no est\u00e0 situada exactament sobre el meridi\u00e0 de Greenwich, apareix tamb\u00e9 una lleugera desviaci\u00f3 de tot l\u2019analema respecte a la l\u00ednia meridiana que, en aquesta posici\u00f3, correspon a 102 segons.<\/p>\n En la llosa s\u2019hi han afegit les constel\u00b7lacions sobre les quals es troba el Sol a cada moment de l\u2019any. Com es pot observar, no coincideixen amb la posici\u00f3 dels signes del zod\u00edac, tamb\u00e9 inclosos, a causa de la precessi\u00f3 dels equinoccis. Aix\u00ed mateix, com que cada constel\u00b7laci\u00f3 zodiacal \u2013marcades amb l\u00ednies verdes\u2013 t\u00e9 una mida diferent, el Sol est\u00e0 sobre cadascuna un per\u00edode variable de dies que va des dels 7 dies en l\u2019Escorp\u00ed fins als 45 en Verge, mentre que el Sol roman un mes en cada signe \u2013marcats amb l\u00ednies roges.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/observatori.uv.es\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/anelema_val.png\")
<\/a>